VALS CON BASHIR

Vals con Bashir reuneix les característiques d’un documental i aquestes característiques són les següents: és una pel·lícula cinematogràfica que tracta temes d’interès científic, social, cultural, etc...mitjançant fets, situacions i personatges trets de la realitat amb una finalitat informativa o pedagoga.

Si nosaltres tinguéssim que relatar un esdeveniment ens informaríem per internet, buscant persones que hagin estat implicades en aquest fet i fent entrevistes, i desprès redactar-lo en forma de documental on expliqui tots els diferents punts de vista sobre la situació.

Buscaríem testimonis a partir d’internet, on trobéssim la informació miraríem si hi han opinions diferents sobre la vivència de cada persona que ho ha viscut.

Les fonts d’informació que nosaltres creiem que serien les més convenients i les més fiables serien les noticies, revistes sobre fets relacionats amb el esdeveniment i a partir d’allà treure conclusions creïbles.

La nostra reflexió sobre la vivència de la guerra per part dels que participen és que les condicions de vida d’un militar no són les millors, perquè estàs en perill constant i t’has de defensar per tu sol. I per tant totes les guerres acabant malament, amb molts morts i quasi sempre acabant amb pobresa i amb la destrucció de les ciutats.

Creiem també que no cal viure en una guerra, conflicte bélic o una situació tan extrema con s'ha viscut a Vals con Bashir, per acabar tenint algun tipus de conseqüència traumàtica, no cal anar-nos més lluny. Nosaltres pensem que per exemple en cas de racisme contra un nen petit, només per el fet de ser d'un altre país, pot portar-li conseqüències traumètiques d'allar en endavant per a quan sigui gran. També es un exemple les diferencies socials viscudes diàriament a viu en dia quan una persona només per el fet de tenir mes diners, ja sent superior a una que no en té, això també pot portar conseqüències traumàtiques. 

En aquesta pelí cula creiem les víctimes que es veuen son deshumanitzadas, ja que no es tracta els morts amb respecte, com es veuen en camps de concentració quan es veuen milers de cadàvers amontagats. Els camps de concentració nacis que es veuen en la peli cula son molts grans on es viuen condicions infrahumanes i treballs molts durs. 

En viure en una societat militaritzada les conseqüències són un govern militaritzat en el qual tota la societat esta dirigida per el mateix govern i han de fer tot allò que el govern els hi ordena, a partir d’aquí ham de decidir si estem a favor o estem en contra, si estam en contra han de mirar les conseqüències que hi hauran, com per exemple, matar a les persones que no estan a favor i si estan a favor del govern, haurien de menjar-se el seu orgull i les seves propies voluntats.

Els governs volen tenir amenaçats o donar por a la gent que viu en la societat d’aquell temps, ja que si ho tenen amenaçats ells asseguren que tot allò que ells li diuen o que volen que faci, ho faran si o si perquè sinó la societat tindrà por de les conseqüències.

Pensem que a l’hora d’explicar una historia dura o de moltes guerres, com es aquesta, creiem que les imatges no es veuen tant dures com en la realitat son, ja que la guerra es una situació es molt dura i molt difícil per les persones que la viuen, però el director vol representar la realitat però pensa que fent-la animada pot mostrar la realitat sense tanta duresa com seria una pel·lícula sense animacions.  

Els valors de la convivència. Els valors del Regne

1.Paciència

2.Pau

3.Constància

4.Respecte

5.Compassió

6.Urbanitat

7.Confiança

8.Generositat

9.Responsabilitat

10.Tolerància

11.Creativitat

12.Llibertat

13.Sinceritat

14.Alegria

15.Justícia

16.Cooperació

17.Prudència

18.Amistat

19.Diàleg

20.Ordre

D'aquests 20 adjectius els més destacats per a nosaltres són els següents(per ordre d'importància):

1. Pau: Acció de respectar als altres i viure de forma tranquil·la.

2. Confiança: Valor de poder explicar les coses sense ser traït.

3. Alegria: Fet d'estar content

4. Generositat: Valor de saber compartir les teves possessions amb els altres.

5. Amistat: Grup de persones unides per resoldre problemes.

Jesús: un canvi de societat i una forma diferent de relacionar-se

Un canvi de societat: 

En la proposta de llibertat ningú pot quedar aïllat, si algú es queda aïllat cal anar a rescatar-ho. En la societat no hi ha lloc ni per la marginació ni per la discriminació ni per la esmatització .
Discriminar és impedir-li a algú per raó del col·lectiu o bé que accedeixi però d'una manera desavantatjosa.
Marginar és deixar una persona de banda del funcionament social. Estigmatitzar és señalar a un grup social com ni calgui cap comprovació.
Per aconseguir el canvi de la societat cal fer:
   1- Un canvi personal
   2- Un canvi en les normes socials, sense passar per això no hi ha canvi possible.

Mt 25,31-40

»Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

37 »Llavors els justos li respondran:

»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

40 »El rei els respondrà:

»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

Forma diferent de relacionar-se: 

Una manera de relacionar-se volen dir:

  1-El tema de posseir coses

  2- El regne vol dir que no es poden utilitzar les riqueses fins que no ens arribin a tothom.

Mt6,25-34: 

»Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

La Utopia

Eduardo Galeano 
Ya está naciendo el nuevo milenio. No da para tomarse el asunto demasiado en serio: al fin y al cabo, el año 2001 de los cristianos es el año 1379 de los musulmanes, el 5114 de los mayas y el 5762 de los judíos. El nuevo milenio nace un primero de enero por obra y gracia de un capricho de los senadores del imperio romano, que un buen día decidieron romper la tradición que ma

ndaba celebrar el año nuevo en el comienzo de la primavera. Y la cuenta de los años de la era cristiana proviene de otro capricho: un buen día, el Papa de Roma decidió poner fecha al nacimiento de Jesús, aunque nadie sabe cuándo nació. El tiempo se burla de los límites que le inventamos para creernos el cuento de que él nos obedece; pero el mundo entero celebra y teme esta frontera. 
Una invitación al vuelo 
Milenio va, milenio viene, la ocasión es propicia para que los oradores de inflamada verba peroren sobre el destino de la humanidad, y para que los voceros de la ira de Dios anuncien el fin del mundo y la reventazón general, mientras el tiempo continúa, calladito la boca, su caminata a lo largo de la eternidad y del misterio. La verdad sea dicha, no hay quien resista: en una fecha así, por arbitraria que sea, cualquiera siente la tentación de preguntarse cómo será el tiempo que será. Y vaya uno a saber cómo será. Tenemos una única certeza: en el siglo veintiuno, si todavía estamos aquí, todos nosotros seremos gente del siglo pasado y, peor todavía, seremos gente del pasado milenio. Aunque no podemos adivinar el tiempo que será, sí que tenemos, al menos, el derecho de imaginar el que queremos que sea.
En 1948 y en 1976, las Naciones Unidas proclamaron extensas listas de derechos humanos; pero la inmensa mayoría de la humanidad no tiene más que el derecho de ver, oír y callar. ¿Qué tal si empezamos a ejercer el jamás proclamado derecho de soñar? ¿Qué tal si deliramos, por un ratito? Vamos a clavar los ojos más allá de la infamia, para adivinar otro mundo posible: el aire estará limpio de todo veneno que no venga de los miedos humanos y de las humanas pasiones; en las calles, los automóviles serán aplastados por los perros; la gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por la computadora, ni será comprada por el supermercado, ni será mirada por el televisor; el televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia, y será tratado como la plancha o el lavarropas; la gente trabajará para vivir, en lugar de vivir para trabajar; se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez, que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir nomás, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega; en ningún país irán presos los muchachos que se niegan a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo; los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas; los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas; los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos; los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas; la solemnidad se dejará de creer que es una virtud, y nadie tomará en serio a nadie que no sea capaz de tomarse el pelo; la muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes, y ni por defunción ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero; nadie será considerado héroe ni tonto por hacer lo que cree justo en lugar de hacer lo que más le conviene; el mundo ya no estará en guerra contra los pobres, sino contra la pobreza, y la industria militar no tendrá más remedio que declararse en quiebra; la comida no será una mercancía, ni la comunicación un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos; nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión; los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle; los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos; la educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla; la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla; la justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda; una mujer, negra, será presidenta de Brasil y otra mujer, negra, será presidenta de los Estados Unidos de América; una mujer india gobernará Guatemala y otra, Perú; en Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria; la Santa Madre Iglesia corregirá las erratas de las tablas de Moisés, y el sexto mandamiento ordenará festejar el cuerpo; la Iglesia también dictará otro mandamiento, que se le había olvidado a Dios: "Amarás a la naturaleza, de la que formas parte"; serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma; los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados, porque ellos son los que se desesperaron de tanto esperar y los que se perdieron de tanto buscar; seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan voluntad de justicia y voluntad de belleza, hayan nacido donde hayan nacido y hayan vivido cuanto hayan vivido, sin que importen ni un poquito las fronteras del mapa o del tiempo; la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses; pero en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última y cada día como si fuera el primero.


Derecho al delirio: https://www.youtube.com/watch?v=KsKtw3iQq9w

Blog sobre el "Derecho al Delirio": http://conversarypensar.blogspot.com.es/2013/07/el-derecho-al-delirio-fragmento-eduardo.html

Text: http://www.escribirte.com.ar/textos/355/el-derecho-al-delirio.htm

Hem escollit les frases que més ens ha agradat, aquí les teniu: 

1- El mundo es una gran paradoja que gira en el universo. A este paso, de aquí a poco los propietarios del planeta prohibirán el hambre y la sed, para que no falten el pan ni el agua.

2-La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.

3- La caridad es humillante porque se ejerce verticalmente y desde arriba; la solidaridad es horizontal e implica respetuo mutuo.

 4-El mundo se divide, sobre todo, entre indignos e indignados, y ya sabrá cada quien de qué lado quiere o puede estar...

5-A diferencia de la solidaridad, que es horizontal y se ejerce de igual a igual, la caridad se practica de arriba-abajo, humilla a quien la recibe y jamás altera ni un poquito las relaciones de poder.

6-Pobres contra pobres, como de costumbre: la pobreza es una manta demasiado corta, y cada cual tira para su lado.

7-El código moral del fin del milenio no condena la injusticia, sino el fracaso.

8-Pobres contra pobres, como de costumbre: la pobreza es una manta demasiado corta, y cada cual tira para su lado.

9-Pobres contra pobres, como de costumbre: la pobreza es una manta demasiado corta, y cada cual tira para su lado.

10-La violencia engendra violencia, como se sabe; pero también engendra ganancias para la industria de la violencia, que la vende como espectáculo y la convierte en objeto de consumo.

Comentari:
Penso que aquestes freses de Eduardo Galeano són molt sinceres amb el que diuen, hi ha una frase que m’ha sobtat bastant “El mundo se divide, sobre todo, entre indignos e indignados, y ya sabrá cada quien de qué lado quiere o puede estar...” aquesta frase diu totalment la veritat, però es una cita bastant masclista, en el sentit de dir que el món es divideix entre indingnos i indignats. Però encara que sigui una pica masclista diu totalment la veritat.
Aquest senyor era un gran escriptor de frases i recomano a la gent que passi a veure les seves pàgines, perquè són bastant interesant lo que mostra.

La recerca de Jesús de Natzaret

2.Un canvi personal
El regne es una manera d'organitzar-se. No es possible arribar al regne sense fer primer el canvi personal. Comença per una manera nova de mirar-nos a nosaltres mateixos, d'una manera més amable de nosaltres mateixos, encara de que estiguem plens de defectes i ser conscients que aquesta manera de canviar significarà segur afrontar la vida amb més optimisme. Jesús deia que hi ha moltes coses en la vida que valia la pena. La teoria idea es que aquest canvi personal, ha de deixar de banda les ganes de aparentar i, ser nosaltres mateixos i tombar la hipocresia.

Canvi:
Lc 19, 1-10:

 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat.  Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric.  Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura.  Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.  Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:

--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!

 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

 Jesús li digué:

--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

Lc 18, 18-23:

Un home important li va preguntar:

--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

 Jesús li digué:

--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.

 Ell va dir:

--Tot això ho he complert des de jove.

 Jesús, en sentir-ho, li digué:

--Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.

Autenticitat:

Mt 6, 2-3:

»Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3 En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta.

Mt 23, 27-28:

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena.

3. Un canvi en les relacions amb els altres
Tot aquell que es capaç de reconèixer les seves pròpies qualitats, també hauria de ser capaç de realitzar-les els altres. Saber descobrir en l'altre allò que té de bo, es demana prendre-hi temps i paciència.
Davant d'aquestes situacions, una persona ha de deixar creure en les relacions, quan es perdona queda alliberat, les dues persones.

http://goo.gl/Qs69qV --> San José, Perdó
http://goo.gl/fiQN4W -->Missatges de cartró

Hondures

Ens va visitar el capellà Ramiro on ens va explicar que a Hondures hi ha 20 morts aproximadament cada dia. Va viatjar  primer al país més pobre que és a Mèxic i finalment a Hondures 2 anys.
-Apunts de la Esglèsia:
   Comunitats de Base.
    Presencia de Jesuitas i de castella succesivament.
    El corderal Nicolás Rodriguez.
-Fonts de producció:
 La pesca, els metalls precisos, el òxid de ferro, el aigua, els grans bàsics, el oli de palma i els punts fuits tropicals.
-Carencias estructurals:
  Mínima modernització: vies de comunicación, inseguritat jurídica i ciutadana.
  Risc imminent del moncultiu de la palma africana.
  Educació i sanitat
  El oli: desert culurat
-Escandals actuals:
 Pobresa crònica: 60%
 El atur: 60%
 la emigració: el tren de la muerte, financia la màquina de l'estat.
 Propietat de les terres
 La violència: san Pedro, la ciutat mes violenta del món.
 La justicia legal
 El narcotràfic.
 Les "ciutats modelos"
-Fe i alegria:
 Educació lliberadora
 40.000 decentes.
A Hondures les estructures polítiques i econòmiques són inestables, és a dir, l'economia no funciona.
Tenen un elevat creixement vegetatiu i elevada mortalitat infantil: Els països rics és, la mortalitat. Antigament el nivell mèdic era més baix, la higiene no era molt bona i la alimentació també afectava.
La gent passava gana i es morien quan apareixia una època de mala collita.
Hi havia una mortalitat alta. Actualment la natalitat a pujat i gràcies això ha augmentat la població.
Tenen un baix nivell de renda mitjà per càpita i molt baix nivell d'instrucció. S'agafen tots els diners del país es sumen i es divideix pel nombre d'habitants.Els sectors econòmics estàn en crisis:
-agricultura de subsistència o d'exportació: pot ser de subsistència, que donen l'ho just per viure, o      d'exportació grans extensions de terres traficades per exportar tot el que fan.
 -Tenen un baix nivell tecnològic i d'industrialització -L'explotació no òptima dels recursos naturals.
 -Fan intercanvis comercials desfavorables.
La cobertura sanitària és insuficient i té deficiències,perquè quan vas fora, és a dir, t'en vas a un altre país i t'has d'operar has de pagar molt. Deficiències alimentàries no vol dir gana. Hi ha sub alimentació: dietes poc variables i consum de calories és insuficient.

La recerca de Jesús de Natzaret

1.Jesús: El regne i el canvi

2.Un canvi personal

3.Un canvi en les relacions amb els altres

4.Un canvi de societat 

5.Una forma diferent de relacionar-se amb els altres.

A Jesús se'l presenta com un mestre,com algú que fa miracles, que sap el que està bé i el que no. De Jesús sabem que abans de tot, ell va estar molt de temps entre 30 anys, vivint normal, probablement intentava respondre's la pregunta de que fer amb la seva vida. Dos respostes que es una resposta propia del seu temps. I l'altre és que algunes de les respostes són de l'actual·litat, preguntes històriques que ens poden servir. Parla d'un ambient en el que regne la justícia i l'igualtat. El regne de Deu és la vida. Per arribar hem de canviar.

LC 6,30-32

Al que te pida algo dáselo, y al que te quite lo que es tuyo, no se lo reclames.y  Haced con los demás como queréis que los demás hagan con vosotros.“Si amáis solamente a quienes os aman, ¿qué hacéis de extraordinario? ¡Hasta los pecadores se portan así! Canço Txarango "Tant de Bo" i Text Benaurançes La relació entre la cançó de “Tan de bo” i el text de les benaurances, es que la cançó parla en una forma diferent, perquè no son els mateixos temps que abans i en una forma de cultura molt diferent. Potser la cançó intenta reflexar el mateix que el text però d’una forma en la que la gent es diverteixi escoltant-la però a la vegada sàpiga quin sentit té la cançó. Allò que tenen en comú es que les dues es refereixen als tres termes, la invitació a ser feliç, la invitació per a les persones que pateixen, i perquè això canviarà. La meva opinió sobre la cançó es que es una de les meves preferides d’aquest grup, i que m’agrada molt la seva forma d’expressar allò que la gent vol escoltar, però donant-li un altre punt de vista a les coses. El text també m’ha resultat molt interesant, però més avorrit que la cançó, ja que m’ha sigut mes difícil d’analitzar suposo que per la forma en el que està escrit i en l’època en la que es va escriure.