Els 6 estadis del desenvolupament moral

La moralitat pot passar per 6 estadis:
L'estadi 1 i 2 són el nivell preconvencional.
L'estadi 3 i 4 són el nivell convencional.
L'estadi 5 i 6 són el nivell postconvencional.

1.Heteronomia:
-La llei moral és imposada a la persona per altres, des de fora.
-Correspon 5 o 6 primers anys de vida.
-El nen no sap el que està bé i el que està malament, ho intenta fins que li paren els peus.
-Hi ha adults que estan aquí.

2.Individualisme:
-Comença cap als 6 anys, nens/nenes descobreixen les normes del joc.
-També es regeix per la "llei del talió".
-"Et tracto com tu em tractes".
-En aquest estadi pot haver-hi venjança però no agressió capritxosa i gratuita.

3.Expectatives interpersonals:
-Coincideix amb l'adolescència.
-Fort desig d'agradar, de ser acceptat i necessitat de pertànyer a un grup que ja no sigui la família.
-"Faig el que esperes de mi, perquè vull que m'acceptis, que m'estimis".
-A vegades hi ha problemes d'expectatives contradictòries.
-Molts adults es queden sempre en aquest estadi: són persones agradables, servicials. Són dependents de la moda i el consumisme.

4.Sistema social i consciència:
-Aquí comença l'autonomia moral: la persona que arriba aquest estadi és moralment un adult.
-Responsable d'allò a què s'ha compromès.
-Fer el bé i evitar el mal, no per la por, no per agradar sinó perquè s'ha compromès amb sí mateix i als altres.

5.Contacte social:
-Es supera el cercle de família i amics i un s'obre al món sencer.
-És reconèixer amb fets i no tan sols amb paraules que tots els homes i dones del planeta tenen dret a la vida i a la llibertat.
-Farà tot el que estigui a les seves mans.
-Persones que arriben el 4t el 85% es queda i només un 15% arriba al 5é o 6é.

6.Principis ètics universals:
-Creuen sincerament que tots som iguals, som germans.
-Fan per qualsevol altre el que farien per un germà seu.
-Regla d'or: fer pels altres, per a qualsevol altre, el que voldria que fessin per mi.
-Exemples: Gandhi, M.Luter King, Jesús de Natzaret, però també molts altres.

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/kohlberg.htm

La Moral i l'Ètica.

Al llarg del temps s'han fet unes pautes que ens ajuden anar aprenent com a persones correctes. Aquestes pautes sovint s'han anat transformant en normes i lleis.
Totes les societats tenen normes, que canvien. Les normes es finamenten a la moral que són totes les opinions que fem.

L'ètica: 
Es la reflexió sobre la moral, perquè consideren que estan be o no, es la moral pensada i la moral es la moral es la moral viscuda. Totes les religions tenen els seus codis d'or que és no fer els altres allò que no volem que ens ho fessin a nosaltres.

La Persona: Projecte I Societat.

Projecte:
La persona es de tots els éssers vius que quan neix és més obert de tots, més indefinits, no té un habitat concret no vol dir que no tinguem la genètica, la educació que reben, el context quan es desenvolupem, la cultura, estructura familiar...

Cada ésser humà es únic e irrepetible, projecte únic aquest projecte dura tota la vida fins que ens mori. Anirem prenen opcions que es faran créixer, significa renunciar, no podem tenir-ho tot en el món, ens acompanya els nostres límits.

Societat:
L'home i la dona no el van crear sols. L'ésser humà és un ésser social per naturalesa, estem programats per viure en la societat. Sovint tenim conflictes amb amics, família...
Els conflictes no són bons no dolents es inevitable. La resolució del conflicte es com ho resolem.

    

L'esperança, tornarem a començar.

"Som un riu que sempre avança."

Unes de les característiques més importants des de 2008 es la situació de crisis econòmica, la crisis té una vessant econòmica. La sensació de desesperaça, la crisis es real (perdua de treball, empreses que tanquen..)

La desesperança es la consequencia de la crisis, el filosof grec Aristotil diu que l'esperança es el somni de l'home despert. L'esperança no es creure en alló, sino que confiar en la possibilitat de canvi.

La resignació es l'actitud contraria de l'esperança, va lligada a valors com l'esforç, perseverança, la valentia i la llibertat,